Passen mesos, però no passen els pensaments. Algun dia es curaràn? Algun dia deixaràn de venir a aquest cap que encara no sap on para? M'agradaria que no marxessin si el que els provoca ha de tornar. Si no ha de ser aixi... val mes que aneu agafant el tren, aquest qua ja marxa...
Trobar a faltar el llevar-te i tenir al costat algú a qui abraçar.
skip to main |
skip to sidebar
Cansat de que la gent exigeixi una constant renovació del fotolog, una dedicació absoluta als e-mails que no aporten res... creo NO HI SÓC. Un blog on, si voleu, ens podem trobar per ser-hi, o no.
Quan hi sóc...
- Enric Rodriguez
- Barcelona, Catalunya
- De moment, humà. Com tots, m'agrada ser-hi quan m'agrada; sinó, no hi sóc.
6 comentarios:
"Me cago en el amor", Tonino Carotone
Espero que consideris que els nostres mails esporàdics sí que t'aportin alguna cosa, a mí m'ho fan.
El temps cura més les coses del què crec que ens pensem, si més no està bé pensar-ho, perquè fa que posposis el moment en què pensis que oblidar-te'n és més complicat del què et penses.
company, atent
http://www.youtube.com/watch?v=74mBEXL9UgM
força!
Hola Enric,
He trobat el teu blog per casualitat, m'ha fet gracia trobar-te aquí. Ets als meus enllaços.
Petons!!
demà crec que tindré temps.
espera't per llegir el mail més llarg de la història de la humanitat. necessitaràs dividir-lo en fascicles.
un petó molt molt fort
adventure begins everyday
love u!
Publicar un comentario